Desigualtat en el món dels transports: només un 20% de la nostra plantilla són dones
És una evidència que la història mai ha sigut gaire justa amb el sexe femení. Menyspreades, ridiculitzades i jutjades constantment, les dones sempre han hagut de fer un esforç majúscul en qualsevol àmbit per demostrar la seva vàlua en un món pensat per i pels homes. I, malauradament, el nostre és un sector on la presència femenina encarà està molt lluny d’aconseguir quotes d’igualtat. La desigualtat de gènere en l’escenari dels transports és la norma i fer-ne autocrítica és un valor indispensable per poder evolucionar cap a una millor distribució laboral entre homes i dones.
Les mateixes patronals del transport es refereixen al seu col·lectiu en clau exclusivament masculina: els conductors, els xofers. Aquest element diferenciador ja alerta de l’estereotip que regna en l’imaginari col·lectiu d’aquestes, un estereotip que no varia gaire del perfil que acaba realitzant aquestes tasques: homes d’entre 40 i 60 anys. I és que a la problemàtica de gènere s’hi suma el poc relleu generacional que hi ha avui en dia. Segons xifres, el juny del 2019 faltaven a Catalunya uns 15.000 treballadors - i, tant de bo, treballadores - per fer front a la demanda del sector. La mitjana d’edat dels camioners actuals és d’uns 55 anys i les patronals calculen que un 70% d’ells es jubilaran en la pròxima dècada. I doncs, com podrà sobreviure el món dels transports davant aquest escenari apocalíptic?. Si es vol salvar l’ofici i anar cap a una paritat, la modernització del sector haurà de ser imminent i haurà de ser inclusiva.
Un relleu generacional que també aposta per l’empoderament femení
Parlem del cas particular de Cubas Malgrat, on ambdós paradigmes es poden exemplificar de diferent manera. A la nostra empresa, la totalitat del personal està format per 15 persones. D’aquestes, només 3 són dones - el que representa només el 20% -, i totes ocupen llocs administratius. De fet, dels 35 treballadors que han passat per CM durant els últims 20 anys, només, l’única presència femenina és l’actual. Però resulta que tampoc hi ha massa marge per fer-ho d’una altra manera: el 100% dels currículums que rebem quan busquem conductor/a per ampliar la plantilla són d’homes.
Un dels canvis més rellevants d’aquest negoci familiar és el relleu generacional que està patint els últims anys de la mà d’en Ramon Gambín, l’actual gerent, i la Sílvia Gambín, la seva filla i futura responsable de la gerència. L’objectiu?, mantenir un llegat madur i prometedor i caminar cap a la modernització de Cubas Malgrat. I, per primer cop, una dona al comandament del timó empresarial.
Laura Bonaset i Moner, primer dona conductora de camió de Girona
Filla de Fortià, poble de l’Alt Empordà, Laura Bonaset i Moner va ser d’aquelles que no es van conformar amb el paper que la societat tenia reservat per les dones. Nascuda l’any 1904, a més de ser una empresària del sector dels transports, va marcar la diferència en convertir-se en la primera conductora de camió de la província de Girona. Aquesta fita la va fer capdavantera en la defensa de les dones i, encara ara, continua essent un símbol en el món dels transports i en la conscienciació i la lluita per la igualtat laboral dins d’aquest sector.
La motivació li va venir als anys 20, quan ella i el seu marit van obrir una agència de transports amb un sol vehicle. Però quan van adquirir el segon, Laura Bonaset va voler treure’s el carnet. En ser la primera dona a sol·licitar aquest tràmit, les autoritats van haver de preguntar a l’administració central si legalment era possible. Davant l’afirmació de Madrid, es va examinar juntament amb 7 homes més. Tots ells van suspendre i ella va ser l’única que va aprovar.