Quines conseqüències té tirar els tampons pel vàter?
No podem dir que no tinguem un avís a cada porta. Normalment, un DinA4 blanc enganxat amb cinta adhesiva a les parets dels banys públics ens recorda que evitem llençar tampons, compreses o tovalloletes als vàters. I és normal. Segons l’ONG britànica Women’s Enviromental Network, l’ús d’aquesta mena de productes genera unes 200.000 tones de brossa a l’any al país, una xifra que perjudica greument el medi ambient i que ha deixat greus incidències a ciutats com Londres: l’any 2013, una enorme bola de greix de 15 tones va col·lapsar la xarxa de clavegueram de la capital durant 3 setmanes.
Però no cal marxar lluny de casa nostra per conscienciar-nos de les conseqüències negatives que tovalloletes o tampons tenen en el funcionament de qualsevol estructura depuradora. Es calcula que cada persona llença al vàter un quilo i mig d’aquests residus cada any. A Barcelona, l’any 2017 es van recollir 4.400 tones de residus sòlids: la major part eren tovalloletes humides. En paral·lel, a ciutats com Manresa o Lleida es van comptabilitzar 17 i 247 tones, respectivament. Què significa això? Un greu perjudici pels sistemes de sanejament i, de retruc, un problema de domini públic que afecta tota la societat per igual.
Llencem al vàter 1 kg i mig de residus sòlids a l’any
Però l’abocament d’aquests productes higiènics d’un sol ús no sols tenen un impacte perjudicial en termes socials, mediambientals o sanitaris, sinó també en l’àmbit de les arques públiques. El manteniment de les xarxes de clavegueram, que es veuen greument sobre exposades a aquesta mena de residus, propicia un sobrecost econòmic i administratiu valorat en un interval d’entre 500 i 1.000 milions d’euros, segons EurEau, la federació europea que aglutina diferents associacions nacionals dels serveis d’aigua. Però això podria evitar-se fàcilment entre tots i amb aquest objectiu el passat 2019 la Generalitat de Catalunya va engegar la campanya “Estem creant un monstre, això no és cap pel·lícula”, un crit a la responsabilitat individual i a la conscienciació pública per informar que productes com tovalloletes, tampons, bastonets per a les orelles o compreses no es degraden i embussen les depuradores.
Les persones menstruants tenen un paper important en tot això, ja que una gran part d’aquests productes estan dissenyats exclusivament per contribuir i facilitar la higiene íntima en període de menstruació. Avui en dia, les compreses, els tampons, els salvaslips i els aplicadors tenen un denominador comú: tarden en biodegradar-se i el plàstic amb què estan fabricats tarda més de 300 anys en desaparèixer. Fent un càlcul aproximat, algú que tingui la regla utilitzarà entre 7.000 i 8.000 productes d’higiene menstrual al llarg de la seva vida - tenint en compte que les persones amb vagina tenen la menstruació una mitjana de 40 anys. Què fem, doncs, si necessitem mecanismes eficients d’higiene íntima i no volem perjudicar l’entorn on vivim?
Per què ens agrada la copa menstrual?
La resposta a tot això es diu copa menstrual i ja fa uns anys que s’ha alçat com l’alternativa més ergonòmica, natural i beneficiosa tant per menstruants com pel medi ambient. Fabricat amb silicona mèdica, aquest nou instrument és hipoal·lèrgic, recull la sang i el flux vaginal sense alterar la flora i s’adapta a cada persona en funció de factors com l’edat, haver tingut relacions sexuals o haver parit vaginalment. Però una de les seves característiques estrella i la que més la relaciona amb el medi és que es tracta d’un producte reutilitzable i, per tant, minimitza l’impacte mediambiental i redueix els residus plàstics. Aquesta fita és crucial si tenim en compte que, agafant dades de l’Agència Catalana de Residus, una persona pot generar fins a 6 kg. anuals de residus relacionats amb la menstruació.